Plataforma Protegim l’Horta de Lleida

Ignasi Aldomà Buixadé, professor de la UdL, coordinador acadèmic.

L’horta un valor per a la ciutat

Tal com repassà l’historiador Enric Vicedo en la ponència de la 1a jornada l’Horta de la ciutat de Lleida, tal com avui més o menys la coneixem, és una construcció del temps. L’Horta com a espai d’agricultura intensiva i d’assentament residencials i de serveis dispersos és el fruit del creixement de la ciutat industrial. És quan la ciutat se sent segura i enderroca les muralles, quan la ciutat creix i incorpora les noves demandes industrials, que apareix l’Horta de la ciutat.

L’Horta és una emanació urbana que, segons el professor Ignasi Aldomà, queda ben explicada per la teoria de la disposició concèntrica dels conreus i de les rendes del mercat capitalista tancat que ja descrivia Von Thünen el 1822. És precisament la crisi d’aquest model industrial clàssic, provocada per la globalització i el creixement urbà extens i difús, la que es troba a la base de la contradicció principal de l’Horta actual:

• Una agricultura feta de petites explotacions amb grans dificultats estructurals d’adaptació als mercats (és l’espai agrícola més fragmentat de la regió).
• Una proximitat urbana que es tradueix en una enorme pressió constructiva i especulativa del sòl.

La resolució de les contradiccions anteriors seria, pròpiament, qui mou l’interès de les jornades i dels col·lectius implicats, i les vies per aconseguir es trobarien implícites en el mateix contingut de les jornades:

• Aprofundir en les vies per a mantenir l’Horta com a espai productiu agrícola o agrari; és el tema que centra la segona jornada.
• Aplicar una ordenació física prou limitadora i clara en relació als creixements urbans; és el tema de la tercera jornada. En qualsevol cas, convé dir d’entrada que l’Horta té ja una regulació detallada en funcionament a traves del Pla d’Ordenació Urbana Municipal i les Lleis d’Urbanisme.

Prèviament a la recerca dels dos tipus de solucions, no estarà de més constatar que l’Horta evoluciona no solament en la seva activitat productiva i en la seva imatge física (el seu paisatge), sinó també en la percepció urbana. En aquest sentit, tal com remarcava el moderador de la jornada Xavier Eritja, l’Horta és valorada des de la ciutat i des dels seus mateixos residents per les característiques pròpies d’espai agrari de proximitat; espai no construït, espai de vegetació i referents naturals, espai d’aigua, espai de passeig i altres activitats a l’aire lliure, …

La primera jornada anava adreçada especialment a la descoberta dels valors de l’Horta i, en aquest sentit, provablement es quedà a mig camí, o es quedà en una percepció més negativa que positiva. Els valors de l’Horta es troben, certament, en funció de la percepció que en té la mateixa població i, per esbrinar-ho, caldria un treball d’enquesta que avui no existeix. Però, els valors de l’Horta es poden també analitzar i establir des d’un punt de vista tècnic, i les intervencions de la 1a jornada ofereixen alguna llum al respecte:

• Sobre la base que l’activitat agrícola és la principal conformadora del paisatge de l’Horta, Josep Ramon Roca i Xavier Massot posaren de relleu l’interès que tindria en el sentit d’augmentar la biodiversitat i riquesa natural del medi, l’evolució de les pràctiques agràries industrials actuals cap a unes pràctiques més respectuoses amb el medi.
• L’aigua és la base de la riquesa agrària i mediambiental de l’Horta, la qual es podria considerar també com un gran ecosistema de ribera. Manuel Pascual alertava en la jornada sobre la contaminació creixent de l’aigua i la disminució del recurs, que causa l’empobriment d’un referent estructurant tan important per l’Horta com és el riu Segre (i per extensió, també altres medis). La visita comentada del diumenge 15 d’abril, resseguint el riu Segre des del Molí de Picabaix fins els aiguamolls de Rufea ens va oferir una visió global d’aquest referent, i de l’efecte sobre el riu dels usos de l’aigua, des de l’entrada de les clamors, les activitats d’oci al centre de la ciutat, les aigües domèstiques depurades o el manteniment dels ecosistemes de ribera.
• L’arquitecte Ramon Fité destacà a través de múltiples exemples gràfics com les construccions de l’Horta presenten un caràcter modest en les seves formes, materials i processos, que respon  a la seva adaptació estrictament funcional. També posava de relleu com aquestes expressions constructives s’han integrat amb una notable harmonia en el paisatge. Malgrat que algunes construccions modernes presenten notables desajustos paisatgístics, la consideració de determinades variables compositives (colors, arbrat, col·locació de volums,…) permetria recuperar l’harmonia del medi.

El manteniment d’una agricultura productiva

L’agricultura de l’Horta és avui dia una agricultura en crisi, degut precisament a les característiques que havien constituït la seva antiga potència: una agricultura familiar intensiva constituïda sobre unitats de petita dimensió que rarament superen els 10 jornals (4 ha). Els professors Jaume Lloveras i Paquita Santiveri posaren sobre la taula, en la segona jornada, com amb les superfícies anteriors no es pot pensar en subsistir fent pomes o peres, les produccions majoritàries actuals, i encara menys es pot subsistir amb conreus extensiu com ara l’alfalç. Tal com exposaven els mateixos autors, avui en dia l’alfalç es troba en expansió a l’Horta i això es deu en bona part al fet que aquesta és la producció que s’avé més a l’arrendament de les finques petites que deixen de cultivar directament els seus propietaris. De la mateixa manera, algunes explotacions fructícoles poden ser plenament viables, si els pagesos que les exploten aconsegueixen disposar d’una dimensió productiva suficient.

Avui dia amb les petites dimensions de les finques de l’Horta tot just es pot subsistir fent horticultura o altres produccions intensives com les flors i plantes ornamentals. Malgrat que aquesta ja era la tesis del treball de Josep Ma Rofes (moderador de la jornada) sobre l’Horta l’any 1993, s’ha avançat molt poc en aquest sentit i cal entendre que els inconvenients d’aquesta orientació productiva són diversos.

La visita comentada a les explotacions de la partida de Rufea, les de Jordi Torrà, de Carles Ribot i d’Adrià Drago, el primer diumenge de març, va permetre observar directament tres formes diferents d’afrontar aquesta realitat de l’horta. El cultiu de l’hortalissa i la venda directa al consumidor permeten treure major rendiment econòmic al producte. Altres estratègies consisteixen en augmentar la superfície d’explotació amb arrendament de terres i dedicar-les al cultiu intensiu de fruita. Mecanitzar al màxim la plantació permet baixar els costos de la ma d’obra i dóna com a resultat un balanç econòmic acceptable, malgrat produir menor quantitat i qualitat. L’altra opció és complementar l’explotació a l’horta amb altres terres fora del municipi, que sense la pressió urbana tenen uns costos molt més assequibles per l’agricultor professional.

Antoni Garí, directiu de Plusfresc, començà a donar les claus del que podria ser una possible sortida comercial de les produccions de l’Horta a través de la valorització directa de les produccions agràries pròpies a través dels mercats. En certa manera es tractaria de reprendre la via tradicional de valorització dels productes amb la venda directa als mercats, a través d’unes fórmules adaptades a l’actualitat. Fet i dit, l’obtenció d’una rendabilitat prou satisfactòria per part dels productors passa per la implicació més directa en la cadena de comercialització, per la qual són possibles diferents fórmules avui en dia escassament explorades i que mereixerien un major suport institucional.

La implicació comercial és necessària també per a les produccions ecològiques, tal com posava de relleu la ponència d’Alexis Inglada, que repassà la seva experiència productora i de comercialització, o la de Cristina Sànchez, de SEO/BirdLife. De les dues experiències es pot retenir la voluntat d’arribar als consumidors d’aquest tipus de productors i també l’interès que pot tenir el coixí associatiu de qualsevol experiència innovadora, tant des de l’àmbit dels productors com dels consumidors. Des d’aquest punt de vista, s’hauria de valorar la importància del coneixement i les facilitats d’accès dels consumidors urbans a les produccions pròpies del seu encontorn i, particularment, d’aquelles amb unes garanties de qualitat especials. El moviment dels Slow Foods o Slow Citys recordaria les oportunitats que tot plegat representa per a la consciència i el benestar dels ciutadans. 

En la mateixa línia, Guillem Pastoret qüestionava a la 3a jornada el model agroturístic que s’està desenvolupant a la Garrotxa i a altres indrets de muntanya, com a eina de suport al manteniment de la renda agrària.  Aquest tècnic en desenvolupament local va posar molt més èmfasi a la necessitat de promocionar productes locals i de qualitat, posant com exemple les agrobotigues, i fer esforços per la conservació de les varietats locals, com l’experiència del fruiterar de varietats tradicionals de la Garrotxa

Sergio Mothe, consultor en matèria de regadius, recordà, per altra part, a través de la seva intervenció, que no es pot perdre de vista la batalla de la transformació de les estructures i que aquesta es troba també unida a la millora del regadiu de l’Horta. Els regs històrics de Pinyana necessiten una posada al dia i la pervivència de l’agricultura passa per la modernització; ara bé l’administració s’ha d’implicar molt més en un finançament que el pagès no pot assumir més enllà de l’augment de rendabilitat que li ofereix la millora del regadiu.

Vies per a la gestió de les transformacions

Carles Llop, en la seva ponència, recollí molt possiblement l’esperit del que toca fer; no es tracta tant de la salvaguarda, com resava el títol de la tercera jornada, com de gestionar les transformacions. Efectivament, l’horta no és un espai immòbil, ni es pot obligar, ni aconseguir que el seu paisatge es conservi intacte; toca, doncs, gestionar les transformacions en un sentit positiu i aquí comença el debat.

La visita comentada del diumenge 25 de març, passant pels miradors de l’horta, des de la Serra de Creu, el Parc de Serrallarga, o el Turó de Moredilla, ens va permetre gaudir de visions globals del paisatge de l’horta ressaltant la seva diversitat. L’horta son diferents hortes, i són l’expressió del tipus de reg, dels camins i la topografia, de la forma de les parcel·les, de les construccions i dels costums i la història dels seus habitants

Evidentment, hi ha una normes urbanístiques que serveixen de marc i Rafael Garcia Català, cap d’Urbanisme, recordà en la seva intervenció com l’evolució de la normativa urbanística ha estat determinant en el desenvolupament de les construccions i infraestructures de l’horta i com el Pla Municipal de 1995 vigent entrà a fons en l’anàlisi i les propostes d’ordenació referides a l’Horta. En alguns aspectes, per altra part, la Llei 2/2002 d’Urbanisme ha estat més restrictiva que el Pla Municipal de 1995 vigent, de manera que no hi ha lloc, segons la Llei, per a la construcció d’hotels o per als habitatges per als fills dels pagesos que es demanen des de l’Horta (no es permès o les condicions són tan restrictives que difícilment se’n construirà algun).

El planejament urbanístic actual delimita clarament quins són els usos que pertoquen a l’Horta i quina és la valoració i tractament que mereixen els diferents tipus d’espais presents. S’hauria de començar a pensar en el desenvolupament d’algunes de les figures previstes en el Pla i convindria començar a discutir l’avinentesa de noves figures d’intervenció. En aquest sentit, tal com sitetitzava Esther Fanlo, moderadora d’aquesta jornada, l’horta de Lleida necessita d’un projecte global d’intervenció (a la imatge d’un Pla Director) i d’eines de gestió que permetin pilotar les transformacions que s’estan produint a l’horta per tal que mantingui els seus valors productius, socials i ecològics.

L’Horta de Lleida no és comparable en les seves característiques amb l’Horta dels Baix Llobregat i cal veure si se li escau la figura d’un Parc Agrari. En qualsevol cas, l’Horta de Lleida es troba també en el trencacamins que viu l’agricultura periurbana i l’experiència del Parc Agrari del Baix Llobregat, tal com exposava Josep Montasell en la tercera jornada, aporta alguns elements interessants de reflexió; per començar, la voluntat d’intervenció i la implicació institucional en la solució d’uns conflictes que podrien acabar amb la supervivència d’un espai agrari que té un valor estratègic i social per a la ciutat.

Josep Ma Escrivà, a través de l’experiència del col·lectiu del Manifest de Vallbona, remarcava en la seva intervenció la importància de situar els interessos estrictes i reduïts d’un determinat col·lectiu en el marc d’un projecte de territori global i ambiciós; prendre consciència dels valors propis del territori, de com determinats valors constitueixen precisament la base d’un projecte col·lectiu modern i engrescador.  La modernització del regadiu podria ser, en aquest sentit,una palanca de transformació que serviria també per acomplir l’ordenació física de l’espai.

El camí no és fàcil i Enric Navarro, membre de la plataforma per l’Horta de València, posava de relleu l’enorme pressió que exerceixen els operadors privats del sòl sobre les hipotètiques àrees de creixement de la ciutat. Aquests operadors i alguns col·lectius o particulars fan seva ràpidament la idea que l’Horta és un espai que s’ha de sacrificar al creixement de la ciutat. Tot i que l’horta de València és un espai on es pot fer agricultura competitiva respecte d’altres espais agraris i on es poden assolir rendes dignes, els pagesos no poden competir amb els preus del sòl que s’estan pagant per la construcció. Però, evidentment, molts altres col·lectius urbans estan per la conservació dels espais agraris que representa l’Horta de València i aquest seria molt més el cas en una Horta com la de Lleida. No solament els habitants de l’Horta, sinó el conjunt de la ciutat han de prendre la responsabilitat d’impulsar l’Horta com a espai productiu i amb una funció primordial d’equilibri territorial.

Lleida, a 24 d’abril de 2007

This entry was posted on Divendres,

This entry was posted on Thursday, December 25th, 2008 at 12:50 pm and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.